L’obra de Tom Carr, com bé defineix el mateix artista, “vol incidir en la importància de l’espectador com a element que percep activament i que, amb voluntat de veure, construeix. L’ull és meu, la seva línia, encara que simple, pertany a la meva anatomia i simbolitza la mirada particular, la creació, la meva manera d’acostar-me a la vida”. L’exposició de la galeria mostra un recorregut per la trajectòria de Tom Carr, que al llarg de la seva evolució ha anat configurant una relació directa amb la forma, un treball de síntesi amb els mínims elements i des del punt central de la manera, aconseguir establir un diàleg directe amb l’energia generada. Tom Carr, nascut a Tarragona el 1956, és professor a l’Escola Massana de Barcelona i ha estat professor a l’Escola d’Arts Visuals de Nova York, entre d’altres centres. L’obra de Tom Carr indica la voluntat de l’artista d’expandir la seva obra a través de diverses onades que possibiliten conèixer-ne l’evolució i que proporcionen diferents visions de l’obra escultòrica. La seva obra es genera a partir d’un centre que es converteix en una espiral que creix sobre si mateixa i es transforma en hèlix per arribar a quedar fixada en la forma de la piràmide. “La llum projectada –en aquest cas sobre grans superfícies– transforma les característiques físiques del lloc on l’espectador està situat i juga amb la seva percepció. No es tracta de construir espais habitables o inhabitables, tal com fa per exemple Bruce Nauman a partir de la percepció psicològica de la llum i el color; Carr fa un ús més escenogràfic de la il·luminació, la llum banya els murs de la sala, com si formés part de l’ambient, de manera que les parets, el sostre o el terra es transformen en elements inesperats” descriu Fina Duran. La llum, el moviment i el color són algunes de les altres onades creatives sorgides de l’obra de Tom Carr.