A la meva obra, intento comunicar una realitat sublim.

Estic interessada en lespai infinit, lespai entre les formes materials visibles de la realitat concreta. l’element de la línia és immaterial, no té existència com a entitat concreta.

utilitzo la línia. el color finament diluït es converteix en gairebé translúcid. aplicant-lo a través de la línia horitzontal, flueix cap avall al llenç, creant la seva pròpia línia en direcció vertical. estic interessada en l’estat d’equilibri, l’equilibri entre les forces oposades de la quietud horitzontal i la viva línia vertical.

la dissolució de la pintura, per tant, la dissolució de la forma en el sentit físic: és com la idea duna manera dissolent-se en una altra combinació de manera de pensar.

no hi ha una part més important que una altra, el focus és a la peça sencera; mentre la consciència es mou a diferents parts, l’atenció es distribueix de manera equitativa.

m’agrada veure els meus llenços com obertures a un nou espai: inhabitat, buit, calm, pacífic, i alhora desbordat d’alegria – una alegria tranquil·la.

Sabine Friesicke