l’escriptor francès henri-francois rey, autor del llibre “les pianos mécaniques” que més tard portà al cinema el director juan antonio bardem, va donar a conèixer al món el cadaqués dels anys 60. al seu llibre “dali dans son labyrinthe” descriu cadaqués vívidament, com una droga, ‘un narco-lloc que et situa alhora fora del temps i de l’espai’ i on l’espai és elàstic.
hi ha llocs que atrauen a si mateixos i aquells, que entren a la seva força radial, atrauen altres al seu centre. va ser dalí, qui va convidar lorca, buñuel, magritte, max ernst; més tard, duchamp qui va atreure al seu torn a richard hamilton. l’arquitecte lanfranco bombelli, fundador de la galeria cadaqués va ser un altre eix radial per a molts altres cossos. i així s’han anat sumant escenes artístiques i convivències estretes amb aquesta localitat concebuda pel poeta josep pla com a ‘illa’ l’única sortida de la qual és el mar.
el 1971, catherine sagnier (llavors skira) va arribar a cadaqués, acompanyant albert skira amb qui treballava a ginebra. venien a visitar dalí i concretar uns gravats per a les editions d’art albert skira. la força d’atracció va ser immediata. el 1975, catherine es trasllada i comença a treballar amb bombelli com a directora el tercer any del projecte galerístic. un canvi de vida radical, d’una urbs europea a un poble de pescadors amb una escena artística reduïda, però d’elit avantguardista. en ple desenvolupament cultural-turístic, el potencial de cadaqués aleshores era palpable. als anys 70 i 80, la galeria va ser realment pionera oferint primeres exposicions a espanya a artistes internacionals. catherine va contribuir atraient una generació més jove: la britànica canadenca cozette de charmoy qui exposa el 1976 i la parella d’artistes conceptuals suïssos chérif i silvie defraoui el 1977.
després d’onze anys amb bombelli, catherine s’independitza i obre el seu propi espai el 1986, la galeria nota bene, en un moment àlgid en què florien altres galeries locals. durant vuit anys organitza sis exposicions a cada temporada estival amb artistes plàstics catalans i nacionals com josé albiol, jaume lorente, jaume plensa o miguel sancho i internacionals com lisa bateman, jacques bosser, mary jane dean, dougal, jean-luc parant, lisa rehsteiner o alfredo romano, aportant vigor i diversitat de llenguatges visuals al panorama artístic de cadaqués.
el 1990, catherine construeix el loft, a l’àtic de casa seva, dissenyat pel mateix bombelli, que sorgeix com una nova iniciativa de crear una residència d’artistes, aleshores inexistent a cadaqués. en aquestes tres dècades ha acollit més de cent artistes internacionals, alguns assíduament—sabine friesicke, marietta hoferer, bill thompson i la coreana cheonae kim, recentment a la seva sisena residència, . estades llargues que ofereixen l’oportunitat d’establir relacions estretes amb els artistes, les vivències i les converses essencials per a la vida cultural de cadaqués.
huc malla es va entusiasmar amb el projecte d’aquesta exposició, suggerida per la professora i crítica d’art a londres, mercedes vicente, que va fer dues estades al loft. la mostra recull una selecció d’obres de cinquanta artistes; alguns dels presents van exposar a nota bene, altres van ser residents del loft o estan vinculats amb la galeria cadaqués. l’exposició reflecteix la diversitat de llenguatges visuals i artístics, generacionals i geogràfics.
hi ha documents de cadaqués com la fotografia de fred mortagne que recull un solitari caminant al parc natural del cap de creus, el dia abans del confinament pel covid o les oliveres de jacques berthet. la muntanya és present a moltes d’aquestes obres com els estudis de peter schroth i el seu paisatge ataronjat, producte d’una il·lusió òptica del sol; en els treballs en paper d’elvira voynarovska, amb la presència magnànima i omnipresent del pení, que protegeix i aïlla el poble; a la foto recomposta de terra cremada de marieke palocsay. els llenguatges abstractes de pintura matèrica, superfícies i textures propis dels 80s, tenen presència també (bateman, dean, romà), així com altres obres de tall conceptual, el collage i el text (de charmoy, janz, minkoff, muntadas, pineau), l’art concret (bombelli, fontana, kim), i allò figuratiu, narratiu i la caricatura (morosan, wolf).
mercedes vicente
profesora a londres, crítica d’art i comissària d’aquesta exposició
exposició del 22 de juny al 17 de juliol de 2024
