El fotògraf Jordi Baron, a través de la professió familiar d’antiquari, té un accés únic i privilegiat a tot un món molt privat: poder accedir a l’interior de molts domicilis de Barcelona.

Quan l’autor arriba a aquests domicilis, els seus habitants fa poc que han mort, els familiars s’han repartit part de l’herència, i és aleshores que volen vendre tot allò que queda a la casa. D’altres vegades, si hi ha desacords familiars o el propietari és una família acomodada, els habitatges poden romandre tancats molt de temps, de vegades anys, atresorant, dins, tota una memòria. Ara bé, no per això estan abandonats, sinó només tancats, latents, fins que arriba el dia que els seus propietaris decideixen vendre-ho tot.

Les fotografies de Jordi Baron tracten de tot el procés de buidatge de pisos i cases, principalment situades a l’Eixample i al casc antic de Barcelona, on els seus hereus ho han anat venent tot: primer el contingut i després el continent.

Cadascun d’aquests pisos, molts d’ells immensos, s’ha dividit, més tard, en tres o quatre apartaments amb l’objectiu de destinar-los, en la majoria dels casos, al lloguer turístic. Això és doncs la foto-finish d’una memòria burgesa que ha durat uns 120 anys i el naixement d’un nou fenomen que pateixen moltes ciutats: la gentrificació. Un drama imparable que expulsa els veïns per l’augment del preu de l’habitatge.

L’autor, exercint com un arqueòleg d’interiors, fa uns 20 anys que documenta fotogràficament tots aquests domicilis de la ciutat de Barcelona amb el propòsit de rescatar-los instants abans de la seva desaparició. Paisatges efímers i moltes vegades desoladors, records personals per terra, roba, llibres, documents… i és en aquests moments de canvi, de moviment, que es realitzen aquestes fotografies. Sense gaire temps, amb llum natural, mentre els operaris i transportistes es dediquen a desmuntar llits i làmpades, a arrossegar i a empaquetar mobles que segurament feia més de 80 anys que ningú no movia del seu lloc.