Dos referents indiscutibles dels anys 70 són motiu d’aquesta exposició col·lectiva que pretén que el denominador comú de Tàpies i Nauman, artista nacional i estranger, es traslladi a la comprensió de les obres de dos artistes de currículum però de generacions més joves: el català Perejaume i el xilè establert a Nova York Alfredo Jaar.

El canvi en la naturalesa del suport és allò que uneix els quatre artistes. És coneguda la tendència de l’artista Perejaume a combinar la lírica del pinzell amb la influència de la poesia o les manipulacions fotogràfiques de l’imaginari d’Alfredo Jaar.

Perejaume segueix el curs marcat per l’art i la literatura, intentant trobar punts de contacte on conflueixin les dues disciplines a favor d’una subtilitat mai oblidada. El límit que qüestionen les obres de Jaar són el buit que es produeix entre la societat industrialitzada i el concepte del món desenvolupat. Són obres nascudes de combinació entre arquitectura i imatge projectada. Quatre artistes, quatre interpretacions de la imatge, una selecció de les obres de les quals es presenta en aquesta exposició formada per un seguit d’edicions limitades de Buscando a M.D. (2004) d’Alfredo Jaar, Eat Death (1973) de Bruce Nauman, Les lletres i el dibuix (2004) de Perejaume i Sobre i vermell (2000) d’Antoni Tàpies.