· antoine laval ·
9129
portfolio_page-template-default,single,single-portfolio_page,postid-9129,bridge-core-3.3.1,qode-page-transition-enabled,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-title-hidden,paspartu_enabled,paspartu_on_bottom_fixed,qode_grid_1400,hide_top_bar_on_mobile_header,transparent_content,qode-smooth-scroll-enabled,qode-theme-ver-30.8.3,qode-theme-bridge,qode_header_in_grid,qode-wpml-enabled,qode-portfolio-single-template-7,wpb-js-composer js-comp-ver-8.0,vc_responsive

archetypes

antoine laval

25.06 – 21.07.2005

“No vaig d’artista, sóc un investigador de les matrius de moviment perpetu”

Antoine Laval

 

 

Antoine Laval, d’origen belga i resident a Nova York, obre la temporada d’estiu de la galeria amb l’exposició Archetypes, que es destaca per la producció d’utensilis interactius en comptes d’obres d’art, que ofereixen la possibilitat de produir seqüències i de guardar la memòria del moviment. Les formes que es deriven de la seva instal·lació s’autogeneren i queden fixades al moviment.

L’exposició d’Antoine Laval és tota una excepció atès que, durant més de vint-i-cinc anys de recerca, refusava mostrar les seves investigacions en públic. Quan Huc Malla, director de la galeria, va conèixer els mètres mòbils, les seqüències i les matrius, va relacionar ràpidament les propostes de Laval amb les obres d’art concret que, al seu moment, Bombelli (antic director de la galeria) va donar a conèixer internacionalment . També les va relacionar amb Marcel Duchamp, que rebutjava l?art de representació a favor d?un art cinètic i mental en consideració als espectadors. Als seus inicis, el treball de Laval es va donar a conèixer a Barcelona, ​​a Metronom, ia la Fundació Joan Miró i va col·laborar sovint amb l’escriptor Vicenç Altaió i la revista Eczema, en el pas del textualisme i allò conceptual a la postmodernitat .

Els arquetips i les edicions de Mobile metric que van ser desenvolupades a Brussel·les i a Barcelona als anys vuitanta i van ser concebudes com un instrument interactiu que relacionava els individus amb el trànsit. Al llarg dels anys, les frases plegades als metres es van desplegar en manipulacions dels estris i, més concretament, en la construcció i desconstrucció de signes, formes i idees.

A l’exposició es mostren també els dibuixos del Sinaí, que consisteixen en una sèrie d’experiències al desert que tracten del que és visible a partir del moviment de matèries líquides. Como diu Laval al texto d’un metro móvil “A perpetual seismography does not so much concern the object as it does the psiche” (Un sismògraf perpetu no es refereix tant a l’objecte com a la psique.)

vistes de l’exposició

check list

premsa