jaume plensa, zhang huan, clare langan, juan medina
El dissabte dia 26 d’agost s’inaugura a la Galeria Cadaqués dos la darrera exposició d’estiu “Abismes del cos i de la ment” amb obres de Jaume Plensa, Zhang Huan, Clare Langan i Juan Medina.
Amb aquesta exposició a quatre, que segueix l’habitual proposta de temporada per part de la galeria Cadaqués dos (“Jaar + Nauman + Perejaume + Tàpies” (2004) i “Arquitectura, paisatge i objecte: Colomer, Collins, Hamilton, Pazos” ( 2005)), Huc Malla, el seu director, ens proposa, aquest any, “Abismes del cos i de la ment”.
Jaume Plensa (Barcelona, 1955) presenta una selecció de quatre escultures, entre les quals “Semen blood/Semen i sangre”, dues mans prement un fal·lu desert i “S. Freud”, un penis erecte acariciat per un peu. Es mostren també una selecció d’obres sobre paper de la sèrie “Family”, i una escultura de llum amb text, paraules gelades fetes amb resina, on explora la seva particular intermediació entre allò sòlid i allò fluid, allò estàtic i allò dinàmic, el llenguatge i el silenci.
Zhang Huan (He Nan, Xina, 1965) presenta les fotografies de les accions “To Add One Meter to an Anonymous Mountain”, cinc cossos nus apilats afegint 1 metre a una muntanya sense nom; “1/2”, autoretrat vestit amb la seva pròpia cal·ligrafia i abrigat pels ossos encara sagnants del costellat d’una vedella; la sèrie “Foam”, autoretrats del seu rostre cobert amb escuma i amb imatges de la seva vida a la boca; i “Wind and Water in New York”, una de les accions més conegudes, on l’autor s’estén nu en un matalàs de gel en un parc de NY envoltat de gossos que el custodien.
Clare Langan (Dublin, 1967) presenta la seva trilogia de vídeo art “Forty Below”/Baix 40 graus”, “Too Dark for Night/ Massa fosc per a la nit” i “Glass hour/Rellotge de sorra”, presentada al MOMA de NY i recentment al Museu d’Art Modern de Dublín. En aquesta realització postapocalíptica es transita per unes visions de futur, on les forces de la natura apareixen amb una força desesperada, i on es dubta de la versemblança de si és real o és ficció. Cada film detalla les conseqüències de diferents tipus de catàstrofes: la congelació, la desertització de la presència humana i la vulcanització.
Juan Medina (Barcelona, 1965) presenta la sèrie “Creem un animal i aquest ens menja”, tres caixes de llum i una selecció d’originals imatges lascives, extretes de webs pornogràfiques, realitzades amb tinta china i leixiu L’autor aprofundeix en els sentiments i les emocions de l’ésser humà des d’un punt de vista freudià i explora la frustració de l’animal que portem a dins. L’autor només utilitza la imatge de la dona perquè és ella qui engendra l’ésser humà. En lloc de fer apologia del voyeur obre les imatges a aspectes psicològics diluïts als nostres fantasmes.
La selecció acurada de les obres i autors presentats té com a objectiu mostrar-nos com l’art s’encara a la representació del cos humà als límits psíquics d’éssers aïllats a l’art, el llenguatge, la ciutat i la natura.
