el 27 de juliol de 1973 l’arquitecte italo-suïs lanfranco bombelli tiravanti va obrir les portes de la galeria cadaqués en unes circumstàncies molt especials. Peter G. Harnden, socio y amigo de Bombelli, había muerto. per motius religiosos només podia ser enterrat en una part del cementiri que era un abocador de flors i bombelli es va proposar restaurar-la per a dignificar el seu descans.
va editar llavors el portfolio one, una carpeta de dotze serigrafies d’artistes relacionats d’una forma o altre amb cadaqués. va netejar i pintar un espai de l’antiga fàbrica d’anxoves que feia servir de magatzem i hi va presentar elportfolio one. la iniciativa va tenir un èxit rotund: no només es van recaudar els fons necessaris per a la restauració del cementiri, si no que acabava de néixer espontàniament la galeria cadaqués.
arquitecte, artista i galerista, bombelli va transformar aquell espai en un lloc de confluències artístiques de tot el món i en un dels focus més actius del panorama català de l’època. s’hi van exposar per primera vegada a espanya artistes tan importants com marcel duchamp, richard hamilton, joseph beuys, john cage, david hockney, jasper johns o dieter roth, entre molts d’altres. bombelli es va convertir en un promotor de les vanguardes.
el 31 d’agost de 1997 bombelli va tancar les portes de la galeria. durant 25 anys havia presentat l’obra de 114 artistes, dels quals 67 exposaven per primer cop a l’estat espanyol i 18 d’ells feien la seva primera exposició en termes absoluts.
l’any 2003, huc malla, un jove i apassionat col·leccionista format al sotheby’s institute de londres, reobre la galeria amb el beneplàcit de bombelli, sota el nom de galeria cadaqués dos. malla manté l’esperit de les vanguardes històriques i la tradició editora de l’etapa de bombelli i segueix una línia expositiva que es distingeix per la qualitat i el compromís envers l’art contemporani, col·laborant amb nous artistes catalans i internacionals com tacita dean, jake & dinos chapman, alfredo jaar, laura white, antoine laval, bruce nauman, perejaume i jordi colomer, entre molts altres. també col·labora amb museus i institucions culturals de primer ordre, tant a nivell nacional com internacional.
l’any 2013, en motiu del seu 40 aniversari, la galeria cadaqués dos es converteix en galeria cadaqués-huc malla.
el 27 de juliol de 1973 l’arquitecte italo-suïs lanfranco bombelli tiravanti va obrir les portes de la galeria cadaqués en unes circumstàncies molt especials. Peter G. Harnden, socio y amigo de Bombelli, había muerto. per motius religiosos només podia ser enterrat en una part del cementiri que era un abocador de flors i bombelli es va proposar restaurar-la per a dignificar el seu descans.
va editar llavors el portfolio one, una carpeta de dotze serigrafies d’artistes relacionats d’una forma o altre amb cadaqués. va netejar i pintar un espai de l’antiga fàbrica d’anxoves que feia servir de magatzem i hi va presentar elportfolio one. la iniciativa va tenir un èxit rotund: no només es van recaudar els fons necessaris per a la restauració del cementiri, si no que acabava de néixer espontàniament la galeria cadaqués.
arquitecte, artista i galerista, bombelli va transformar aquell espai en un lloc de confluències artístiques de tot el món i en un dels focus més actius del panorama català de l’època. s’hi van exposar per primera vegada a espanya artistes tan importants com marcel duchamp, richard hamilton, joseph beuys, john cage, david hockney, jasper johns o dieter roth, entre molts d’altres. bombelli es va convertir en un promotor de les vanguardes.
el 31 d’agost de 1997 bombelli va tancar les portes de la galeria. durant 25 anys havia presentat l’obra de 114 artistes, dels quals 67 exposaven per primer cop a l’estat espanyol i 18 d’ells feien la seva primera exposició en termes absoluts.
l’any 2003, huc malla, un jove i apassionat col·leccionista format al sotheby’s institute de londres, reobre la galeria amb el beneplàcit de bombelli, sota el nom de galeria cadaqués dos. malla manté l’esperit de les vanguardes històriques i la tradició editora de l’etapa de bombelli i segueix una línia expositiva que es distingeix per la qualitat i el compromís envers l’art contemporani, col·laborant amb nous artistes catalans i internacionals com tacita dean, jake & dinos chapman, alfredo jaar, laura white, antoine laval, bruce nauman, perejaume i jordi colomer, entre molts altres. també col·labora amb museus i institucions culturals de primer ordre, tant a nivell nacional com internacional.
l’any 2013, en motiu del seu 40 aniversari, la galeria cadaqués dos es converteix en galeria cadaqués-huc malla.
* primera individual per a 23 d’ells
* primera individual en una galeria espanyola per 74 d’ells
carme aguadé – 1981
** álvaro alonso – 1987, 1990, 1993
eduardo arranz-bravo – 1974, 1976, 1978, 1981, 1985, 1987, 1988, 1990, 1991, 1993, 1995
eduardo arroyo – 1996
jordi barón rubí – 2010, 2021
rafael bartolozzi – 1974, 1976, 1978, 1983
erwin bechtold – 1984
jordi benito – 2005
* werner berges – 1976, 1991
* joseph beuys – 1981
joana biarnés (icpf) – 2018
* jakob bill – 1980
* max bill – 1979, 1990
** dominique boinet-puisais – 1983, 1989, 1991
lanfranco bombelli – 2009, 2010
* beppe bonetti – 1987
* philip borderieux – 1990
marguerite bornhauser (icpf) – 2020
alfons borrell – 1990
joan brossa – 1982, 1989
* john cage – 1982
* antonio calderara – 1976
rafael canogar – 1983, 1991
* robert capa – 1985
** lluís carulla ruiz – 2016
** tom carr – 1984, 1985, 1987, 1989, 1991, 1994, 2010
amadeu casals – 1992
** ignacio casanovas – 1976, 1983
francesc català-roca – 1985
toni catany – 1988
cesc – 1979
**oliver chanarin – 2021
paco chanivet – 2009
gorka chillida – 2019
xavier corberó -1984
modest cuixart – 1995
** parvine curie 1983, 1988, 2023
** carme dahlin-gabarró – 1989
dai-bih-in – 1985, 1990
* cozette de charmoy – 1976
* chérif defraoui – 1977
* silvie defraoui – 1977
xavi déu – 2007
* rita donagh – 1994
* marcel duchamp – 1979
** françois dupeyron – 1985
equipo crónica – 1978
manel esclusa – 2003
adolfo estrada – 1975, 1985, 1989, 1995
anna ferrer – 2005
* georges ferrato – 1992, 1995
joan fontcuberta – 2006
* sabine friesicke – 2003
jesús galdón – 2003, 2008
isabel garriga – 1980
antoni gaudí – 1975
* karl gerstner – 1981
maria girona – 1979, 1983, 1994
* domenico gnoli – 1976
carlos gonzález boy – 2009
* heinz greissing – 1989
silvia gubern – 1989
* rudolph haesler – 1981
* richard hamilton – 1974, 1975, 1976, 1978, 1979,
1989, 1981, 1982, 1984, 1986, 1988, 1990, 1994, 2014
* steve heino – 1989
albert heras – 2014
joan hernández pijuan – 1986
* david hockney – 1977
frank horvat (icpf) – 2023
* max huber – 1986
arata isozaki – 1992
ignacio iturria – 2007
* robert janz – 1975, 1985
* jasper johns – 1980
nobuko kihira – 1994
* r.b. kitaj – 1986
* aoi kono – 1986
shigeyoshi koyama – 1978, 1979, 1981, 1982, 1983, 1984, 1986, 1988, 1990, 1994
* clare langan – 2008
* gary lang – 1986, 1993, 1996
* antoine laval – 2005
robert llimós – 1984, 1992
* richard paul lohse – 1976
** patrick loste – 1980, 1984, 1988, 1990
chema madoz (icpf) – 2019
anna malagrida – 2015
* man ray – 1982
** david martí – 1986, 1988, 1990
** marcel martí – 1984
lesia marushak (icpf) – 2020
xavier mascaró – 2007
assumpció mateu – 1987, 1989, 1992, 1994
maya mercer (icpf) – 2023
gérald minjoff – 1992
** carme miquel – 1992
victor mira – 1983
antoni miralda – 1981
fina miralles – 1983, 1992
jordi mitjà – 2015, 2021
* aiko miyawaki – 1992
* jacqueline monnier – 1982
* françois morellet – 1978
* bruno munari – 1975, 2022
antoni muntadas – 1974
norman narotzky – 1993
nasevo – 2016
* e.r. nele – 1978
jose niebla – 1976
muriel olesen – 1992
jaume orejuela – 2009
** jürgen ostarhild – 1988
jordi pagès – 2014, 2015
helena paredes – 1992
carlos pazos – 1982
* elsa peretti – 1987
* antoni pitxot – 1983, 1993
joan ponç – 1982
maria asunción raventós – 1973, 1991
* mel ramos – 1979
ignasi raventós – 1985
** r.c. – 2006, 2009
josep roca-sastre – 1987
jaume rocamora – 1989
dieter roth – 1976, 1977, 1978
** samuel roxburgh – 1985
francesc ruiz abad – 2022
manuel salinas – 1985
giuseppe santomaso – 1980, 1985
** albert serra – 2017
** ariadna serrahima – 2015
* eric shaal – 2003
christine spengler (icpf) – 2017
* françois stahly – 1983, 1988
* frank stella – 1981
vittorio stoppa – 1992
antoni tàpies – 1976
joan josep tharrats – 1975
** rosa tharrats – 2015
francesc todó – 1979, 1982
antoni torres – 1984
* eugeni torrens – 1991
** joan tous – 1992
** consol tura – 1975
manel valls – 1976, 1982
ludwig mies van der rohe – 1980
* hans-günther van look – 1982, 1985, 1987,
1989, 1993
** jordi vayreda – 2022
** joan vehí – 1980
lluís ventós -1984, 1985, 1987, 1989, 1993
* claude viallat – 1990
jesús carles vilallonga – 1984
** francesco volsi – 1982
* deidi von schaewen – 1990
* senet weber – 1983
sabine weiss (icpf) – 2019
* laura white – 2013
román yñán – 2019
daniel zerbst – 2015
lin zhipeng aka n.223 (icpf) – 2022
en 1973 nace la galeria cadaques por casualidad
Bombelli convirtió el almacén de una antigua fábrica de salazón de su propiedad, ubicada en la calle Hort d'en Sanés, en ocasional sala de exposiciones, donde mostrar los grabados y vender la carpeta. Fue así como el 27 de julio de 1973 nació de improviso la galeria cadaqués. la galeria se convirtió en una experiencia piloto, un territorio de prueba no condicionado por los factores del mercado, sino impulsado por intereses culturales y por el deseo de promover el diálogo con el arte y con los artistas, particularmente los vinculados a Cadaqués
En 1974, Antoni Muntadas realizó ``Cadaqués Canal Local``, primicia del videoarte con implicaciones sociológicas y la que puede ser considerada la primera experiencia de canal televisivo local, puesto que la galeria cadaqués se convirtió en un plató desde el que se hacían entrevistas a pescadores que se retransmitían por las televisiones instaladas en el maritim bar, el casino y otros bares de Cadaqués.
en 1973 nace la galeria cadaques por casualidad